GRUPS ACTUALS DE RUMBA CATALANA

LA PEGATINA

El grup va néixer el 2003 amb el nom de Pegatina Sound System, quan l'Adrià i l'Ovidi s’ajunten amb en Rubén, que fins aleshores tocava en solitari, i decideixen tirar endavant el projecte. Un any després, ja duien més de vint concerts a les esquenes i començaven a participar a festivals i concerts de diferents punts de la geografia espanyola.A finals de l'any 2006, allò que es feia anomenar Pegatina Sound System va desenvolupar en La Pegatina. A punt d'enregistrar una maqueta, algú els va aconsellar que potser era millor gravar un disc.I així ho van fer. A principis del 2007 apareixia "Al Carrer!", l'òpera prima de La Pegatina. Un treball on es recollien 12 cançons i un bonus track, tot marca de la casa, un estil que no acabava de ser rumba però que promovia i prometia ball, joc i frescura en un mateix producte. Van fer un intent de buscar discogràfica, però ningú estava preparat per potenciar aquell disc en bones condicions, així que van decidir engegar de veritat el seu propi projecte. Van organitzar-se com una empresa, amb departaments inclosos, i s'hi van dedicar plenament. Tot just entraven a la vintena d'edat i aleshores eren tres membres: guitarra, caixó flamenc i veu. Feia falta molta feina: un bon directe que pogués justificar el disc que havien tret i una promoció inhumana per poder portar arreu el seu disc. Dos anys després, obviant tot l'esforç que hi van dedicar, La Pegatina es presenta amb set components, un directe produït per Gambeat (baixista de Radio Bemba), 4.500 còpies venudes, 180.000 descàrregues d'internet i més de 250 concerts a l'esquena. Qui podia demanar més? Doncs a més van vendre 300 còpies al Japó, van arribar a ser finalistes del Disc Català de l'Any 2007 i van fer gira per terres suïsses, franceses i italianes. Al 2009 estan preparats per presentar el segon treball discogràfic, aquesta vegada amb acordió i trompeta inclosos. La "Via Mandarina", nom que dóna títol al disc, és aquest trajecte que han anat seguint fins arribar aquí, una barreja d'esforç però també de frescura humana, honestedat i energia positiva.

"Via Mandarina" - Alosque

Poden fer concerts millors o pitjors, però sempre descarreguen tot el que poden al damunt i a baix de l'escenari. És molt important per ells no sentir-se superiors al públic i, per aquest motiu, els seus concerts es basen en la interacció i en buscar la communió festiva entre tots els presents. Si al disc "Al Carrer!" hi van col·laborar artistes com Che Sudaka, Gambeat o Manu Chao, aquest cop tampoc es queden curts. A "Via Mandarina" podrem escoltar les veus de D'Callaos i El Puchero del Hortelano, però també el trombó d'Albert Costa de la Always Drinking Marching Band i els teclats de Diego Castro de La Limoncello. A més, gràcies al seu agermanament amb el Projecte Meninos y Meninas de Rua de Brasil, han pogut comptar amb la participació del Grupo Eureca de Percussão. De fet, ha estat una coproducció que s'ha fet entre São Paulo i Catalunya, per tal de difondre el missatge que prové de la infantesa pobra de Sudamèrica. A més, a "Via Mandarina", s'hi poden trobar dues versions (adaptacions): de Mártires del Compás i del mític grup granadí Tatamka. El nou disc de La Pegatina segueix incorporant les melodies fresques, juganeres i ballables que els han dut a ser un punt d'atenció constant dins el panorama musical mestís i rumberu català i estatal. Segueixen sent aquell diamant en brut que va aparèixer al 2007, però amb les idees més clares que la resta de grups de l'escena, una experiència fruit de l'autogestió que segueixen duent a terme. Si hi ha alguna cosa que saben que han de seguir fent aquesta és tenir el control de la seva aventura i seguir sent accessibles al públic. Un factor sorpresa que no esperaven ha estat el fet que, sense buscar-ho, han aconseguit que existeixi un públic jove que ha crescut amb la seva música i que après el que era la rumba a través de La Pegatina i s'hi ha enganxat. Per a la gira del 2009, la "Via Mandarina Tour", tornen a apostar per un directe produït per Gambeat tenint com a base la rumba urbana de sempre, allò que alguns anomenen "punk fet amb guitarra espanyola i caixó flamenc". Aquest any donaran un salt qualitatiu cap a Espanya i també cap a part d'Europa, on ja tenen preparades minigires per Anglaterra, França, Alemanya i Suïssa entre d'altres. "Via Mandarina" ha estat enregistrat durant els mesos de novembre, desembre i gener a “La Atlántida” sota el control tècnic de Mario Patiño i la producció del propi grup. Ha estat masteritzat per Yves Roussel.

Discografia:

Via Mandarina
"Via Mandarina" és el segon disc de La Pegatina, editat per Kasba Music al 2009. Segueixen tirant de la seva vessant més festiva aprofitant les noves sonoritats que aporten al grup la incorporació d'un acordió i una trompeta d'origen bretó. Si les col·laboracions del primer disc ja eren molt destacades, tampoc es queden curt les del "Via Mandarina". A l'àlbum hi han participat el grup D'Callaos, Antonio Arco (El Puchero del Hortelano), Diego Castro (La Limoncello) i Albert Costa (Always Drinking Marching Band). En aquest disc també han volgut fer una aportació solidària a través del tema Minha Rua, una coproducció catalano-brasilera amb el Projecto Meninos e Meninas de Rua de Campinas (São Paulo). D'altra banda, també hi podrem trobar dues versions: "¡Qué bonito es el amor!" de Mártires del Compás i "Sun Bay" de Tatamka, mític grup de Granada a qui han volgut homenatjar. "Via Mandarina" ha estat gravat als estudis L'Atlàntida de Barcelona per Mario Patiño i masteritzat per Yves Roussel.

Al Carrer!
“Al Carrer!” un disc que consta de 13 temes al més pur estil de La Pegatina, barrejant, com només ells saben fer-ho, la rumba, el reggae, l’ska, grans dosis de festa i molt bon rotllo, cantant en català, castellà i gallec. Entre les col•laboracions més destacades d’aquest treball, trobem la de Gambeat (Radio Bemba) que posa els encertats baixos a tots els temes del disc, Leo & Kachafaz (Che Sudaka) col•laborant en el tema “No a la Guerra”, Alguer (Txarangö) cantant a “Penjat”, Emma Calafell posant veu a la cançó “Petrolero” i Manu Chao que col•labora en el tema “O Camareiro”, una cançó de la qual s’ha tornat a gravar una nova versió per aquest disc, després que sortís aquest estiu en el recopilatori gallec “A Per Loca”.

Shut Down G8
Recopilatori japonès en contra del G8 i on es poden trobar dos cançons de La Pegatina: Gran Hermano i Petrolero.

Radiochango - Añejo Reserva 7 Años
Radiochango pel seu sèptim aniversari torna a treure un recopilatori amb 37 cançons dels grups més representatius de la música mestissa (Che Sudaka, La Troba Kung Fu, Amparanoia, Ojos de Brujo La Kinky Beat, Manu Chao…)

4º Busker's Festival
Recopilatori de totes les bandes participants en aquest 4at festival de músics del carrer de Barcelona. Podem trobar temes dels grups : Barnouche, Bazartouka, Caspitan Hat Dance, El Trío Chikiboom, Hot Club de Nantes, Jinx Jazz Band, Los pacos, Luz Verde, Negritos, Ray Callao, Robadors 51, RoCola Bacalao, Ruach y Violentango. Aquest Cd únicament estarà a la venda durant els 4 dies que duri el festival i serà distribuït per cadascun dels grups participants al festival durant la seva actuació als carrers de la Barceloneta.

Neocalorrismo X Fiesta Vol. I
Després de que RUMBA TUNNING va resistir a l’organització del I CERTAMEN DE NEOCALORRISMO DE BCN 2006 ens vam plantejar que fer aquest 2007. Com la idea va agradar a molta gent i gràcies a que amb el myspace de PANTANITO, ens vam posar en contacte amb molts grups neocalorros en potència, sens va ocorrer la idea de fer un disc virtual. L’oportunitat ens venia de conya. A més, ja teniem l’experiència del disc "4024 segundos" de www.promocioname.net on junt amb PANTANITO havíem col·locat un tema i vam veure que la promoció era molt bona. Es per aquest motiu pel que ens vam decidir a reunir i coordinar a quasi totes les bandes que havien participat en els esdeveniments organitzats per RUMBA TUNNING durant l’any 2006 i a tots els nous amics que havíem fet durant aquest any gràcies al fenomen myspace i a webs musicals com www.audiokat.com.

Esperansaharaui (25 granitos de arena)
Disc recopilatori a benefici del poble saharahui, on han participat els grups, Che Sudaka, Obrint Pas, Pirat's Sound sistema, La Kinky Beat, Patchanka, Pulpiño Viascom, Fufu-Aï, Kumbes del Mambo, La Pegatina, entre d'altres.

3r Busker's Festival
Recopilatori de totes les bandes participants en aquest festival de músics del carrer de Barcelona. Podem trobar temes dels grups : Barnouche, Bauma, Cris Five, Diguena voy vogadé, Gattamolesta, Iemanya Chamito Sound, Il putto musicante, Jauja frikestail, La Pegatina, La rumbe, Los pacos, Los Sundayers, Luz Verde, Robadors 51, Sakapatu y Violentango. Aquest Cd únicament estarà a la venda durant els 4 dies que duri el festival i serà distribuït per cadascun dels grups participants al festival durant la seva actuació als carrers de la Barceloneta.

Mariatchi Boogie
El Mariatchi Boogie és un nou disc on col•labora La Pegatina amb la cançó Chocolate. Al Mariatchi Boogie també hi participen grups com Che Sudaka, Bacan Avissatti’s, Tonino Carotone, Manu Chao, Mañana Me Chanto, etc. La música d’aquest treball discogràfic ha estat seleccionada per la gent del bar Mariatchi, situat al carrer Còdols de Barcelona, al bell mig del Barri Gòtic. El disc es pot adquirir al mateix bar o als nostres concerts a un preu de 5 euros. Bar Mariatchi C/Códols, 14

A Per Loca
És una compilació, un treball que aglutina bona part del col•lectiu musical gallec. Un aparador que mostra l’enorme potencial que hi ha en aquest terreny. Per què es diu A Per Loca? Aquest títol es basa en el nom d’una via romana que està carregada de simbolisme: A Per Loca Marítima. Aquesta via vertebrava l’antiga “Gallaecia”, ajudada de vies secundaries. No només connectava els pobles gallecs de llavors, sinó que també els comunicava amb el món: era una entrada i sortida del poble gallec-romànic cap al seu entorn. Un pols al panorama musical gallec fet des de la base: els propis grups creadors d’aquesta branca cultural (els grups musicals). Intentant apropar la música feta en gallec a tot el món. En aquest projecte participen grups com: Galhegoz, Skacha, Dios ke te Crew, Che Sudaka, Manu Chao i Lamatumbà entre altres, tots ells cantant en gallec. Vols comprar una A PER LOCA?

BSO Cortocircuit 2004
Recopilatori de totes les bandes participants al “CORTOCIRCUIT 2004”. Circuit de concerts, organitzats pel Centre Molinet de Santa Coloma de Gramenet en col·laboració amb els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Ripollet i Montcada i Reixac, l’objectiu del qual és la difusió i promoció dels grups de cada municipi.

Rumba Catalana

PERET: Escampant la rumba catalana a tot europa!

Pensant en els canvis musicals que emprenia la moguda europea a mitjans dels setanta, la representació d’Espanya al Festival d’Eurovisió aniria a càrrec d’un català il·lustre, un dels reis de la rumba catalana, Peret.

Què argumentar de Peret que tots no sapiguem? Pere Pubill Calaf, el nom de l’artista, va néixer a la capital maresmenca un 26 de març de 1935. El renom musical per les seves interpretacions no van venir donades per una bona educació musical, sinó ben al contrari. Venedor ambulant a la parada familiar de teixits que rondava per les rodalies de Mataró no van servir, ni molt menys per adonar-se senzillament que aquell no era l’ofici de Peret.

Ja de ben petit va ser un gran aficionat a la guitarra i al cant gitano, d’on prové primordialment el seu llinatge. Ja a la seva adolescència va formar un duet amb la seva cosina anomenat Los Hermanos Montenegro on van debutar al teatre Tívoli de Barcelona, en el marc d’un festival infantil.
Continuant amb el negoci familiar de venda ambulant el va portar fins a països sud-americans, on a part de comercialitzar teixits també aprofitava per fer els seus concerts en diferents sales privades i fent sonar ja el seu estil propi de rumba catalana, i d’aquesta manera conquistar al públic llatinoamericà.
L’èxit més sonat de la seva carrera arribaria per això l’any 1967 quan va gravar la cançó Una lágrima, una versió rumbera d’un vals del compositor Monreal. La peça va tenir un èxit inimaginable i es va convertir en poc temps una de les cançons de l’estiu del 1968. Aquí en podeu veure una actuació especial enregistrada a Televisió Espanyola:

Anys més tard, i aconseguint un renom especial al país, va aprofitar també per llençar al mercat altres cançons que es van convertir en èxit absolut com per exemple: El gitano Antón, Don Toribio carambola, Saboreando, ¡Lo mató!, Si fulano fuese mengano, Chavi, Qué cosas tiene el amor o Tracatrà, per citar-ne alguna de les més rellevants.
El gran salt de trampolí per l’artista català vindria per una de les cançons més venudes arreu del món l’estiu del 1971, Borriquito, amb lletra i música del mateix Peret que a més va coincidir amb la gran afluència de turisme de platja a Espanya. Aquest fet va fer que la cançó es popularitzés arreu del món, on precisament a Holanda va estar set setmanes com a número 1 i dues a Alemanya.
Aquí podeu veure l’actuació de Borriquito:

Amb tant reconeixement i popularitat, l’ens públic espanyol no va dubtar ni un moment per escollir-lo a representar el país a Brighton, no es va celebrar l’edició d’aquell any. La intenció de Televisió Espanyola era poder mantenir el nivell aconseguit l’any anterior amb l’aposta de Mocedades i el seu Eres Tú, que va obtenir un mereixedor segon lloc.
L’aposta europea va ser escrita pel mateix Peret i portava per nom Canta y sé feliz. Aquí en podeu veure l’actuació:

Tot i deixar bocabadat a tot Europa amb el seu estil propi i les seves peculiars malabars amb la guitarra van acabar en novena posició, aconseguint la victòria en aquella edició uns gloriosos Abba des de Suècia amb la cançó Waterloo.
Després de trepitjar el Festival, Peret comença a dedicar-se també al cinema. De fet, en bona part dels seus èxits aconseguits s’en va fer una pel·licula per a cada una, com ara Amor a todo gas, El mesón del gitano i d’altres.
Però no va ser fins l’any 1982 quan, d’una manera imminent, Pere Pubill deixa radicalment la seva activitat artística i s’alia a la secció evangèlica de Filadèlfia, a la ciutat de Barcelona. Durant nou anys continuats va estar exercint treballs religiosos amb dedicació exclusiva. Al cap de poc, sense deixar la seva creença religiosa, va deixar l’activitat pastoral i va treballar per crear una productora discogràfica. A partir d’aquest punt torna a reaparèixer als escenaris de forma esporàdica.
I va arribar el mediàtic 1992. Coincidint amb la celebració dels XXV Jocs Olímpics a la capital catalana, l’organització no va dubtar ni un moment per confiar-li la seva col·laboració per actuar en la cerimònia de clausura del mateix esdeveniment. Juntament amb Peret, també van actuar Los Manolos, Los Amaya i altres figures rellevants de la rumba catalana. La seva reaparició també va venir marcada pel llançament de la seva nova cançó Gitana hechicera, una peça dedicada a la ciutat de Barcelona.
Però la carrera de Peret no acaba aquí, just l’any 2000 va gravar un nou disc anomenat Peret: Rey de la rumba, al costat de solistes i grups de rock com Jarabe de Palo, Carlos Jean, Jabier Muguruza y David Byme, cantant de la banda Talking Heads, i vuit anys més tard torna a reaparèixer a les botigues de discos amb un nou treball, Qué levante el dedo que també va anar acompanyat per l’edició del llibre La Bíblia de la rumba, escrit per ell mateix.
Val a dir que el rei de la rumba, al costat lògicament del gran Gato Pérez, s’ha convertit en un personatge familiar i entranyable per tots els catalans. Fet que demostra la seva dedicació per col·laborar en projectes com El disc de la Marató de TV3 o d’actuar en múltiples concerts especials a la Ciutat Comptal.

LOS MANOLOS

Los Manolos és un grup musical de rumba catalana originari de la ciutat de Barcelona.

Els orígens de Los Manolos es remonten a finals del 1989, quan deu amics de Barcelona, aficionats a la rumba catalana, començaren a practicar aquest gènere combinant-lo amb instruments i actitud rockera.
En el seu repartori s'hi podien trobar rumbes de Peret i Gato Pérez, adaptacions de temes no rumbers ("All My Loving", "Strangers In The Night" o "El meu avi", per exemple) i algunes cançons de creació pròpia com "Esa rumba va", "Dame un beso" o "Hazme un francés, Inés".
Les actuacions que feren i el seu ‘look’, compost per vestits amb la solapa de la camisa tipus avió, pantalons amb pota d'elefante, ulleres de sol de mirall i patilles postisses, cridaren l'atenció d'alguns periodistes i de la multinacional RCA (BMG-Ariola), que els fitxà després d'actuar en una festa.

El seu primer disc, Pasión condal, gravat el 1991, arribà a estar situat en el segon lloc en vendes a Espanya i es convertí en el tercer disc espanyol més venut durant l'any. La versió del tema "All My Loving" de The Beatles assolí el tercer lloc i fou considerada anys més tard pel diari El País com la cançó de l'estiu del 1992.

Aquest mateix any gravaren el segon disc, Dulce veneno, i actuaren a la Cerimònia de Clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, a la qual vàren cantar, entre d'altres, la seva versió de El meu avi. També gravaren una versió d' Amics per sempre, himne d'aquells Jocs i amb la qual assoliren el tercer lloc en vendes a Espanya.

Declivi:

Amb l'abandonament de la formació de tres membres (Rogeli Herrero, Joan Herrero i Xavier Calero), el tercer disc de Los Manolos, Bailes Regionales, arribà el 1994.
El 1995 Rafa Soriano deixà el grup, mentres que els membres restants fundaren la productora-cooperativa Ventilador Music, que tenia com a objectiu donar a conèixer grups de l'àmbit de les músiques d'arrel. El quart disc, Robando gallinas, fou editat per aquesta productora mateixa i arribà el 1998, quan també havien abandonat el conjunt Ramon Grau i José Luis Muñoz.
El 2003, els quatre membres que quedaven en actiu (Josep Gómez, Andreu Hernández, Carles Lordan i Toni Pelegrín) feren un concert de comiat al Mercat de Música Viva de Vic.
Un any més tard, els tres components que havien deixat el grup el 1993 reprengueren el projecte amb un recopilatori que a més incluïa alguns temes nous i que es titulà Nainoná. Des de les primeres escissions, els deu membres originals es reuniren en algunes ocasions especials, com al desè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en un macroconcert organitzat dins dels actes del “No a la guerra” i en el disc homenatge Per al meu amic... Serrat.

Divendres (14 de Maig del 2010) DE FESTA!

PARTISANO FESTIVAL amb OBRINT PAS + THE KLUBA

Per comprar l'entrada: www.propaganda-pel-fet.cat

La Mirona
Amnistia Internacional s/n. Polígon Industrial Torre MironaSalt (Girona)
Telf: 972 200 122 FAX: 972 20 63 79
Web: www.lamirona.cat

divendres, 14 / maig / 2010
Hora: 21:00 h
Preu: 10 € (+ despeses de gestió) / 13 €

OBRINT PAS (València, Ska Reggae, Punk)
http://www.myspace.com/obrintpas

Obrint Pas va néixer a València l'any 1993 a l'institut Benlliure de la ciutat de València. Va ser la primera vegada que un grup fusionava la DOLCAINA, instrument tradicional valencià amb el ska, el reggae o el hardcore melòdic. Aquesta fusió és avui el signe d'identitat de la banda. Les lletres parlen de les seues realitats més properes, retratant els problemes que actualment afecten a qualsevol jove de qualsevol ciutat del món, amb una gran dosi de crítica social.
Des dels seus inicis treballà amb el seu propi segell (45 Revolucions) i més endavant s'uní al segell Propaganda Pel Fet!, que recollia la mateixa filosofia independent i alternativa que el grup perseguia. Obrint Pas s'ha convertit en una de les bandes més populars que canten en català, i ha recorregut països com Alemanya, Holanda, Bèlgica, França, Portugal, Anglaterra, Suïssa, Itàlia, Croàcia, Bósnia, Eslovenia, Àustria, Republica Txeca, Euskal Herria, Sardenya, Marroc, Espanya, Galícia, Venezuela, Cuba i els festivals més importants dels Països Catalans i de l'Estat Espanyol.
Obrint Pas ha publicat 6 discos: La Revolta de l'anima (1997), Obrint Pas (2000), Terra (2002), La Flama (2004) i el Cd i Dvd En Moviment! (2005). Aquest últim fou gravat a València davant de 10.000 persones, en un espectacle que va mesclar la cultura popular valenciana amb músics convidats com Fermín Muguruza (Kortatu, Negu Gorriak), Àlex de Inadaptats, Joan Garriga de Dusminguet, Dj Chola etc. El DVD es va situar durant setmanes entre els més venuts de l'estat espanyol. Aquest 2007, després de la Gira Internacionalista que els ha portat per diferents països, Obrint Pas acaba de publicar "Benvingut al Paradís", que conté 18 cançons amb la participació d'artistes d'arreu del món: Miquel Gil (València), Alif Sound System (Toulouse), Area 23 (Caracas), Rudeman (Bologna), Abdeljalil Kodssi (Marroc) i molts més.
Obrint Pas ha treballat diferents estils que van des del ska, el reggae, la cumbia, la música tradicional valenciana o els sons balcànics, fins al hardcore melòdic, el punk, el dub o el jungle i drum & bass. DJ CHOLA i DJ GABB (Apotheke Crew) han remesclat algunes cançons dels seus últims discos en Dub i Drum & Bass.

Introducció

Aquest blog s'ha creat per a tots aquells que els agrada ballar. Compartirem emocions i sentiments ja que el ball és una bona manera de desfogar-se i passar el temps d'una manera divertida. Explicarem els tipus de balls que existeixen, quina música és l'adequada, la técnica i els passos que calen per tenir un base per poder ballar més o menys bé. Sareu els reis de la festa!

També informarem de tots els concerts que es vagin fent cada cap de setmana i pubs i dicos de diferents tipus de música on podrem practicar tot el que aprandrem al blog.

Gràcies.